|
1928
|
Moisés Villèlia en el seu estudi. Molló 1980.
|
1949
- Exposa la seva primera talla en el Museu Municipal de Mataró. Col·labora amb el seu pare en la realització del presbiteri de la basílica de Santa Maria de Mataró.
- Fa el servei militar a l'Àfrica, on entra en contacte amb l’art avantguardista.
- S'encarrega, conjuntament amb el seu pare, de tota la talla de la capella de Santa Anna (Mataró). A partir d’aquest moment es dedica plenament a l’escultura i entra en contacte amb diverses persones del món artístic com ara Cirici Pellicer o Joan Brossa.
- Fa la seva primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró. Trenca amb la figuració i funda el grup Art Actual.
- Participa en el IX Saló d’Octubre de Barcelona; la seva escultura és l’única de caràcter abstracte. La seva obra comença a sorprendre i causa impressió a Sebastià Gash i a Josep Mª de Sucre. Joan Prats l’introdueix en el Club 49.
- Presenta la seva primera escultura feta de canya al X Saló d’Octubre de Barcelona .
- Es casa amb la pintora Magda Bolumar Chertó. Exposa a la Sala Gaspar presentat pel Club 49; l’escultor Ángel Ferrant s’interessa per la seva obra.
- Joan Prats convida a personalitats del món internacional de l’art a visitar els Villèlia a Mataró. Entre aquestes hi ha Joan Miró, James Johnson Sweeney, Pierre Matisse i Frank O’Hara del museu d’Art Modern de Nova York. Tant Miró com Jacques Dupin o Pierre Matisse adquireixen escultures de Villèlia. També visiten l’estudi Sofu Teshigahara, de l’Institut Internacional d’Investigacions Estètiques (Tokio), el crític Michael Tapié i els directors de museu Walter Holzhauser (Bonn), Kulterman (Leverkusen) i el del Guggenheim de Nova York.
- És elegit per a la primera exposició del nou Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·labora amb l’Escola d’Art del FAD, dirigida per Alexandre Cirici i per Adrià Gual, en la secció d’Art Dramàtic o Escola d’Adrià Gual.
- Posa en escena l’obra La Jugada ,de Joan Brossa.
- S'ocupa de la direcció, l'escenografia i el vestuari de l’obra de Joan Brossa El Bell Lloc, a la seu del FAD.
- A finals d’aquest any es funda a Barcelona la FEDI (Fundació d’Estudis de Disseny Industrial), organisme dedicat exclusivament a la promoció i la realització de dissenys industrials. Moisès Villèlia n’és fundador, juntament amb Arrando, Bohigas, Cirici, Coderch, Cumella, Fabià Estapé, Marinel·lo, Marquina, Martorell, els germans Milà, Moragas, Fargas i Tous.
- Realitza una escultura/mur de separació amb tubs de fibrociment per l'escola Baró de Viver de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona).
- S'encarrega de l'escenografia i el vestuari de l’obra La senyoreta Júlia de Strindberg, dirigida per Carlos Lucena al teatre Guimerà de Barcelona, .
- Es nega a representar Espanya a la Biennal de Sao Paulo, però participa en la col·lectiva L'art i la pau, organitzada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
- Abandona temporalment les canyes per experimentar amb nous materials com el fibrociment, el formigó, els metalls, el polièster, etc.
- Produeix unes sèries de jocs per a infants que seran exposades a la galeria Belarte de Barcelona i presentades pel col·leccionista i psiquiatra Joan Obiols Vié.
- L’institut Francès li concedeix una beca per viatjar a París. Freqüenta Georges Raillard i Yvon Daillandier. Produeix una sèrie de llibres entre els quals es hi ha El poeta atrapado en un libro i Los Hombres en calidad de alambre.
- L’arquitecte vietnamita Tram Van Than li encarrega una escultura per al Pavelló de l’Aurora de París.
- L’institut Francès de Barcelona li organitza una exposició amb les escultures i els dibuixos que ha fet a París.
- Viatja a l'Argentina on coneix la Fundació Torcuato Di Tella dirigida per Jorge Romero Brest. Passa després a Quito (Equador) i incorpora els bambús de grans dimensions a la seva obra escultòrica.
- A través d'Henri Lesson col·labora en la remodelació del parc El Ejido de Quito .
- Col·labora en la direcció de la galeria Siglo XX de Quito. Amb l’ajuda de l’Institut Antropològic estudia els segells Pirus i Pikenus de la cultura Quitu-Cara, activa des de l'any 500 a. de C. fins a l'any 500 d. de C.
- Torna a Barcelona i s’estableix definitivament al Pirineu gironí juntament amb la seva família.
- L’editorial Polígrafa publica la primera monografia sobre la seva obra.
- És convidat al II Simposium Llatinoamericà del Bambú.
- Experimenta amb la incorporació de la ceràmica en les seves escultures de bambú. Aquesta incorporació parteix d’una idea constant des de la seva estada a Amèrica: la constatació del fet que totes les cultures que dominen el bambú, tant si són americanes com asiàtiques, també tenen un gran coneixement de la ceràmica. Només li falta fer efectiva aquesta simbiosi de materials.
- Escriu una obra de teatre: L’artista.
- S’estrena l’obra L’artista a l’exposició antològica organitzada al Centre d’Art Contemporani de Girona.
- Produeix l’escultura pública Els guardians de l’aigua a Olot (Girona).
- Produeix una escultura monumental de ferro per a la plaça “La Brisa” de Mataró (Barcelona).
- Es publica el llibre Síntesis històrica de la comunicación y el periodismo en el Ecuador, en el qual es reconeixen els seus estudis i descobriments relatius a la cultura Quitu-Cara.
- Mor a Barcelona el 28 de setembre.
La seva obra es troba representada en diverses col·leccions públiques. Algunes d’elles són:
MNCARS (Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia), Madrid.
MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), Barcelona.
Albright-Knox Art Gallery, Buffalo, USA.
Wilhelm Lehmbruck Museum, Duisburg, Alemanya.
IVAM (Institut Valencià d’Art Modern).
Museo de Bellas Artes de Valencia.
Museo Patio Herreriano, Valladolid.
Museo ARTIUM, Vitoria-Gasteiz.
Col·lecció La Caixa, Barcelona.
Col·lección de l'Ajuntament de Zaragoza.
Fundación Joan Miró, Barcelona.
The Institute of Aesthetic Research, Tokyo, Japan i Unit States.
A més d’estar present en altres col·leccions privades d’Alemanya, Anglaterra i França.
MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), Barcelona.
Albright-Knox Art Gallery, Buffalo, USA.
Wilhelm Lehmbruck Museum, Duisburg, Alemanya.
IVAM (Institut Valencià d’Art Modern).
Museo de Bellas Artes de Valencia.
Museo Patio Herreriano, Valladolid.
Museo ARTIUM, Vitoria-Gasteiz.
Col·lecció La Caixa, Barcelona.
Col·lección de l'Ajuntament de Zaragoza.
Fundación Joan Miró, Barcelona.
The Institute of Aesthetic Research, Tokyo, Japan i Unit States.
A més d’estar present en altres col·leccions privades d’Alemanya, Anglaterra i França.