ELS LIBRES. EL POÈTIC I EL PLÀSTIC, DOS MONS QUE S’ENTRECREUEN
Text de Nahum Villèlia per al catàleg de l’exposició feta a l’IVAM l'any 1999.
El que Moisès Villèlia concebia com els seus llibres és el resultat de complementar el seu món plàstic amb els seus orígens literaris, uns orígens dels quals diria anys més tard: "El meu pare em va proposar que fos escultor tallista com ell. Confesso que no m’entusiasmava el dibuix. Preferia llegir. M’apassionaven Dostoievski i Andreiev. Tots els poemes que escrivia eren esforços per donar forma als silencis, al raucar de les granotes, als udols del gossos... M’interessaven els poemes en els quals les paraules creaven imatges”.
Sempre recordaria el poema de Bécquer “Volverán las oscuras golondrinas / en tu balcón sus nidos a colgar…”com un dels poemes que creen imatges i seqüencies. Encara que va evolucionar amb una força creativa més gran en les escultures, va continuar escrivint i creant seqüències d’imatges poètiques a partir de situacions quotidianes, i sobretot observant el comportament humà, amb les seves tristeses, alegries i mesquineses. Recordava sovint la frase de Nietzsche: “Humà, massa humà”.
Aquest món s’articularia també en les seves escultures i es faria present en el títol d’algunes d’elles: “El indiecito ya tiene caballito”, “A cuatro patas pero con dignidad”... Però on quedaria més plasmat el seu món literari seria en els seus dibuixos. Normalment, els dibuixos eren el resultat de traslladar al paper les seves experiències escultòriques amb els materials amb què treballava. Així, les seves experiències amb el filferro van donar lloc a sèries com “Los Hombres en calidad de alambre”; dels seus projectes amb fils lacats, en van sortir els dibuixos de “teranyines”; de les seves escultures amb canya, sèries de dibuixos de canyes; i dels tubs de fibrociment, sèries amb tubs de fibrociment.
Altres dibuixos tenien l'origen en l’observació, com les sèries “Els fantasmes” i “Els cromosomes”. Observant els brots de bambú, va fer un estudi de línies que el va portat a crear uns personatges antropomòrfics als que va anomenar "fantasmes". A partir de la forma X dels cromosomes, que va conèixer a través de les seves converses amb el Dr. Viñas i el Dr. Jean Dausset, premi Nobel de medicina l’any 1980, va començar a fer estudis de forma, fins a trobar unes noves línies antropomòrfiques que va anomenar El món dels cromosomes.
En altres sèries va crear seqüències més plàstiques que literàries en plantejar-se el paper, no com una superfície plana, sinó com un material que podia perforar, tallar i entreteixir. Tots aquests dibuixos s’aglutinarien en sèries i algunes d’aquestes sèries serien concebudes en forma de llibres.
Algunes vegades, els poemes o textos poètics eran simplement una introducció a aquests llibres, com és el cas de “los Hombres en calidad de alambre”, “Las sillas” o “Las semillas del manglar no germinaron”. En altres casos, els textos es complementaven amb els dibuixos: “Besalel”, “Los libros de las cañas”, etc.
Encara que en alguns llibres prescindís completament del text, això no impedia que el seu món poètic s’argumentés a través d’uns personatges com els Fantasmes o els Cromosomes. Aquests personatges adquiririen vida pròpia, expressarien emocions i passarien a viure en petits planetes amb paisatges de canyes, filferros, teranyines, tubs de fibrociment, etc. Va produir també dos llibres en col·laboració amb el poeta Joan Brossa, així com el fermall escultòric per al llibre Cop de Poma.
Sempre recordaria el poema de Bécquer “Volverán las oscuras golondrinas / en tu balcón sus nidos a colgar…”com un dels poemes que creen imatges i seqüencies. Encara que va evolucionar amb una força creativa més gran en les escultures, va continuar escrivint i creant seqüències d’imatges poètiques a partir de situacions quotidianes, i sobretot observant el comportament humà, amb les seves tristeses, alegries i mesquineses. Recordava sovint la frase de Nietzsche: “Humà, massa humà”.
Aquest món s’articularia també en les seves escultures i es faria present en el títol d’algunes d’elles: “El indiecito ya tiene caballito”, “A cuatro patas pero con dignidad”... Però on quedaria més plasmat el seu món literari seria en els seus dibuixos. Normalment, els dibuixos eren el resultat de traslladar al paper les seves experiències escultòriques amb els materials amb què treballava. Així, les seves experiències amb el filferro van donar lloc a sèries com “Los Hombres en calidad de alambre”; dels seus projectes amb fils lacats, en van sortir els dibuixos de “teranyines”; de les seves escultures amb canya, sèries de dibuixos de canyes; i dels tubs de fibrociment, sèries amb tubs de fibrociment.
Altres dibuixos tenien l'origen en l’observació, com les sèries “Els fantasmes” i “Els cromosomes”. Observant els brots de bambú, va fer un estudi de línies que el va portat a crear uns personatges antropomòrfics als que va anomenar "fantasmes". A partir de la forma X dels cromosomes, que va conèixer a través de les seves converses amb el Dr. Viñas i el Dr. Jean Dausset, premi Nobel de medicina l’any 1980, va començar a fer estudis de forma, fins a trobar unes noves línies antropomòrfiques que va anomenar El món dels cromosomes.
En altres sèries va crear seqüències més plàstiques que literàries en plantejar-se el paper, no com una superfície plana, sinó com un material que podia perforar, tallar i entreteixir. Tots aquests dibuixos s’aglutinarien en sèries i algunes d’aquestes sèries serien concebudes en forma de llibres.
Algunes vegades, els poemes o textos poètics eran simplement una introducció a aquests llibres, com és el cas de “los Hombres en calidad de alambre”, “Las sillas” o “Las semillas del manglar no germinaron”. En altres casos, els textos es complementaven amb els dibuixos: “Besalel”, “Los libros de las cañas”, etc.
Encara que en alguns llibres prescindís completament del text, això no impedia que el seu món poètic s’argumentés a través d’uns personatges com els Fantasmes o els Cromosomes. Aquests personatges adquiririen vida pròpia, expressarien emocions i passarien a viure en petits planetes amb paisatges de canyes, filferros, teranyines, tubs de fibrociment, etc. Va produir també dos llibres en col·laboració amb el poeta Joan Brossa, així com el fermall escultòric per al llibre Cop de Poma.
|
|