“L’aportació dels objectes de Moisès Villèlia ofereix unes possibilitats d’experiències plàstiques, dinàmiques, líriques, patètiques, completament noves, destinades a enriquir la vida dels seus contempladors.”

A. Cirici Pellicer (Fragment del text El fenòmen Villèlia, 1959)
“L’art de Moisès Villèlia pertany a un d’aquells fenòmens que surten de tant en tant del més pur de la terra”.
​
(Fragment del text publicat a Revista 8barcelona), 1960)
“Res de violències. Tot harmònic, subtil. La seva obra, de difícil execució, és un treball que es pot comparar amb el de les aranyes o les vespes, i un cop realitzat, ni tan sols sembla que hagi estat tocat.”

Maria Dolores Orriols (Fragment del text Moisès Villèlia publicat a la Revista de les Arts, 1960).
“Les seves canyes de bambú tensades, dilatades, tallades, creuades o suspeses com ingràvids mòbils, posseeixen una gracia i una subtilesa sense precedent ni comparació. Els punts de referència utilitzats, el surrealisme i el constructivisme, no ens permeten enjudiciar-lo com un simple deixeble de un Gabo o un Pevsner. El paper de Villèlia a l’escultura contemporània, la nacional i la internacional dels últims vint anys, és decisiu no només per l’originalitat de les formes, que poden tenir algun precedent, sino per l’encert en l’elecció d’un material que ell és capaç de revelar-nos com a desconegut i màgic a la vegada, en els seus usos.
​
Daniel Giralt-Miracle (Fragment del text Moisès Villèlia, arquitecte del bambú, Batik nº4, 1974)
“Villèlia entén la matèria com el poeta la paraula: l’instrument plasmador de les seves “actituds”.”
​
A.P. (Fragment del text publicat a la Gaceta de Arte nº19)
“És avui un valor internacional que ha sorprès a propis i a estranys per la seva originalitat i per la seva inesgotable facultat creadora. Pocs són els artistes que no s’assemblen a ningú. Villèlia és un d’ells”.
​
Alberto del Castillo (Fragment del text publicat a Revista Goya nº119, 1974)
“Aquestes obres, tant per la seva plàstica, en la que domina el buit sobre el ple, on l’espai intern ha suplantat per importància a l’extern, com pel material inèdit i humil, que ha ocupat el lloc de la superfície brunyida i de les vetes de marbre, fan de Villèlia un dels nostres escultors mes actuals  i vàlids”.
​
Gloria Moure (Fragment del text Moisès Villèlia. El diàleg matèria/espai, Batik nº30, 1977)
“Villèlia ha trastocat el concepte escultòric: les seves peces no ocupen un lloc a l’espai previ desallotjament del mateix per invasió. Les escultures d’aquest artista no només integren l’espai a les seves peces, tan fràgils i al mateix temps tan fermes i esveltes, sino que ens atreviríem a senyalar que elabora també l’aire que les rodeja i traspassa.”
​
Rafael Manzano (Fragment del text Villèlia, tallista de l’aire,  El Noticiero Universal, 1982)
“Penso que es tracta d’un artista, d’un escultor, a qui solament el jutge inapel·lable del temps posarà en el lloc destacat que li correspon en el nostre art del segle XX.”
​
Jordi Gimferrer (Fragment del text Moisès Villèlia, un clàssic del s.XX, 1994)
“Un escultor silenciós que ha fet de l’hàbil utilització dels materials i la seva elemental construcció una forma de poesia de la que trascendeix una certa decòrum oriental.”
​
José Luís Clemente (Fragment del text publicat a El Cultural, 1999)
“Moisès Villèlia va saber construir una obra plàstica perdurable, inclassificable, aferrada a la naturalesa i marcada per una radical llibertat creativa.”
​
(Fragment del text Girona mostra el fràgil i lúdic art de bambú de Moisès Villèlia, El País, 2005)
“I, en general, no va saber o no va voler ser hàbil amb les relacions amb els poders del mercat i les institucions de l’art. No hi ha cap altra clau que expliqui el que avui no sigui considerar com un dels creadors de l’escultura moderna, en el seguici dels Calder, Julio González i Naum Gabo, que van ser alguns dels seus mestres” “Villèlia va inventar el llenguatge de la canya de bambú”.
​
Juan Bufill (Fragment del text publicat a la Vanguardia el 9 d’octubre de 2005)
“L’obra de Villèlia es pot situar junt a la de Naum Gabo, Julio González i Alexander Calder”
​
Juan Bufill (fragment del text Un bosc buidat, La Vanguardia, 2014)
“Villèlia és un dels pocs escultors que han aconseguit crear un mode propi, basat en la matèria expressiva que va escollir com a principal – la canya de bambú- i en les possibilitats específiques que aquesta permetia, diferents de les que havien permès anteriorment altres materials com el fang, la pedra o el metall.”
​
Juan Bufill (Fragment del text publicat a La Vanguardia el 14 de desembre de 2015)
“...sedueix, emociona, conmou...L’artista que ha sigut un dels escultors catalans –i universals, per què no?- més creatius, insòlits i no sempre suficientment reconeguts del segle XX.”
​
Joan Alcaraz (Fragment del text Moisés Villèlia: ingràvid, aeri, portentós...2016)
“Líric, genuí, imaginatiu, creador, pioner, poètic, fidel, musical, nefelibata, inventa un món i el pobla de sers eteris, aeris, meravellosos; de formes subtils, que estructuren l’espiritualització de la matèria. És un poeta i un cartògraf d’emocions i sentiments, que fa cantar al bambú. Un buscador de llums entre les ombres, de dies en la nit fosca de l’ànima”.
​
Tomàs Paredes (Fragment del text publicat a la Vanguardia, 24 d’abril de 2016)