lVillèlia va començar a experimentar amb els tubs de fibrociment per desenvolupar un llenguatge escultòric a partir de 1960 seguint el seu plantejament d’investigar els nous materials que creava la industria. El fibrociment aplicat per la industria en la confecció de tubs per a la conducció de líquids li servia per desenvolupar un món propi, com abans havia aconseguit fer amb el bambú.
Són prova d’això els jardins escultòrics de La Ricarda (al Prat del Llobregat), el jardí Pros (al Masnou), el grup escultòric de l’escola Baró de Viver (a Santa Coloma de Gramanet) o el del Pavelló de l’Aurora (a París).
D'altra banda, la galeria Siglo XX de Quito (Equador) en col·laboració amb l’empresa Eternit, va organitzar l’any 1971 una exposició d’escultures de fibrociment de Villèlia acompanyada d’un catàleg amb textos de l’arquitecte Ignacio de Rivera. També amb aquest material, Villèlia va fer una incursió en el disseny industrial i va crear les làmpades Burenc-Ural 41 i Burenc-Ural 42. El llenguatge dels tubs de fibrociment va ser incorporat per Villèlia en sèries de dibuixos successives , com per exemple, la sèrie Ligne de Sceaux.
Són prova d’això els jardins escultòrics de La Ricarda (al Prat del Llobregat), el jardí Pros (al Masnou), el grup escultòric de l’escola Baró de Viver (a Santa Coloma de Gramanet) o el del Pavelló de l’Aurora (a París).
D'altra banda, la galeria Siglo XX de Quito (Equador) en col·laboració amb l’empresa Eternit, va organitzar l’any 1971 una exposició d’escultures de fibrociment de Villèlia acompanyada d’un catàleg amb textos de l’arquitecte Ignacio de Rivera. També amb aquest material, Villèlia va fer una incursió en el disseny industrial i va crear les làmpades Burenc-Ural 41 i Burenc-Ural 42. El llenguatge dels tubs de fibrociment va ser incorporat per Villèlia en sèries de dibuixos successives , com per exemple, la sèrie Ligne de Sceaux.
Jardí Pros (1964)
Jardí La Ricarda (1965)
Escola Baró de Viver de Santa Coloma de Gramanet (1961) |
Pavillón de l'Aurore de París (1968) |
|
|